En Fructuós i la seva passió

   Aquest Divendres ens ha visitat un amic de'n Carles que es diu Fructuós.

En Fructuós és més aviat baix i prim, i encara que és prim li agrada molt menjar; el seu apat preferit es LA BAYSARA  amb oli d'oliva , comi i bitxo molt, i com veguda el cava català , combinant un àpat típic Tangeri i una beguda típica català .

  Peró al Fructuós   el que li agrada de veritat es viatjar a tot arreu, llavors la seva passió "amagada" es viatjar als països del centre d'Africà , per gaudir del paisatge i conèixer  els costums d'aquetes terres tan llunyanaes .
Sobre tot als llocs on s'hi menja rat-penat, perque el Fructuos l'ha provada amb bolets i acompanyada de llet de Coco, i li va produir molt bones sensacions. Peró quan va viatjar en tren dés de Togo fins a Benín li van servir hipopotam a la brasa i no li va agradar gens, és que la carn d'el hipopotam es tan dura que li va fer mal a la pantxa..

Conflicte a Tunísia

A classe anem seguint amb atenció els esdeveniments que estan trasbalsant els nostres països veïns Tunísia i Argèlia. No hi ha dia que no fem algun comentari al respecte. Avui us presento el tractament que fan de la qüestió alguns mitjans catalans, tant en català com en castellà, i us convido a fer una reflexió amb una fotografia com a excusa.

Vegeu en primer lloc un article d'opinió de Presència, el setmanari del diari AVUI, escrit per en Vicent Partal, i que fa referència a la proximitat del conflicte a les terres de parla catalana:

Tunísia, ací a la vora

El segon article que presentem és també d'opinió, de'n J. J. Navarro Arisa. És un anàlisi amb una mica més de profunditat i clarividència que el de'n Partal. Està publicat a l'edició electrònica del diari AVUI d'avui mateix (21 de gener de 2011):

El crepuscle dels cleptòcrates

Per acabar amb aquest breu recull d'opinió sobre el conflicte a Tunísia, recollim una vinyeta de'n Fer, de qui ja havíem fet esment en una anterior ocasió. En aquest cas, i al fil d'aquest últim article presentat (sobre la cleptocràcia), es compara el President de Tunísia amb un dels nostres polítics més (pressumptament) xorissos, en Jaume Mates. La podreu trobar al setmanari PRESÈNCIA d'avui mateix, en la seva edició digital:

El punt diari

 

 

www.elpunt.cat

El punt és un diari en català que es publica des de l'any 1979. Va néixer a les comarques de Girona, i poc a poc s'ha anat estenent per tot el territori de parla catalana (ara ja té 10 edicions regionals diàries i 4 de setmanals). És considerat un diari catalanista d'esquerres.

Aquests dos acudits són d'avui (6 de gener de 2010), fent referència a dos fets de la realitat catalana i internacional: la prohibició de fumar en espais públics i l'arribada de Ses Majestats els Tres Reis d'Orient vistos com a xinesos, la superpotència creixent. Són de'n Fer i en Jap, dos dels ninotaires de més renom del món de l'humor gràfic.

Dictat 003: Nadal - Joan Salvat Papasseit

Nadal

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit