Hola a tothom!
Aquí tenim un lloc web molt interessant que ens ajudarà a millorar la nostra pronunciació:
divendres, 24 de desembre del 2010
La visita de la Silvia a la nostra classe de català
El passat dilluns 13 de desembre ens va visitar una amiga del nostre professor Carles que es diu Sílvia, i fa de bibliotecaria. Ens va parlar de la seva feina i de les sevas activitats.
A la Silvia li agrada molt la ciutat de Tànger. Tant, que fa fotos de diferents llocs i edificis que fan xanfrà curvat i els penja al seu blog que té per nom Tànger Safar.
La veritat ès que hem passat una bona estona i hem conegut a una persona molt agradable i simpàtica.
Gracies, Sílvia per la visita, i fins ara!
A la Silvia li agrada molt la ciutat de Tànger. Tant, que fa fotos de diferents llocs i edificis que fan xanfrà curvat i els penja al seu blog que té per nom Tànger Safar.
La veritat ès que hem passat una bona estona i hem conegut a una persona molt agradable i simpàtica.
Gracies, Sílvia per la visita, i fins ara!
Abdelatif Lemdadi
Dimecres, 15 de desembre del 2010
dimecres, 22 de desembre del 2010
Roger Federer
Físicament és alt, moreno, prim i té un cos Danone. Té també una esquena ampla de la mort. Té els cabells de color mel i llisos. Porta sempre roba esportiva.
És de Suissa, parla francès i anglès. Està casat i té un nen.
Josep Guardiola
Es diu Josep Guardiola i Sala, però és més conegut com Pep Guardiola. Té 39 anys i viu a Barcelona.
És més aviat alt, fa un metre vuitanta-dos. No està ni prim ni gras, i porta barba.
És un ex-futbolista i actualment fa d'entrenador del Futbol Club Barcelona. Ha estat un dels migcampistes més valorats del club blaugrana.Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme del partit.
En la pretemporada 2008-2009 va aconseguir un triplet amb el Futbol Club Barcelona (la Lliga, la Copa de la UEFA i la copa del Rei).
Ha estat també el capità de la selecció durant molts anys.
Soumaya
La visita de l'Edurne: descripcions
Avui hem esmorzat amb l'Edurne. És una amiga de'n Carles, el nostre professor de català.
Molt de gust de conèixer-te.
Hayat
Avui ens ha visitat una noia molt maca. Es diu Edurne i és de Barcelona. Té 34 anys i és amiga de'n Carles, el nostre professor de català. Ha vingut a esmorzar amb nosaltres.
És més aviat prima. Té els ulls verds, porta ulleres i té els cabells tenyits de color coure. És molt oberta i té un somriure molt maco.Ara és a Tànger de visita per fer un examen de francès. Abans, va fer de professora de castellà a Tànger.
Soumaya
La por
Un matí ens van regalar un conill d'Índies. Va arribar engabiat a casa. Al migdia, li vaig obrir la porta de la gàbia.
Vaig tornar a casa al capvespre i el vaig trobar tal com l'havia deixat: gàbia endins, enganxat als barrots, tremolant de l'espant de la llibertat.
Eduardo Galeano
(trad. del castellà de'n Carles)
dilluns, 20 de desembre del 2010
Sabeu qui sóc ?
Sabeu qui sóc?
Sóc una mica prim i més aviat alt, que jugo a basquet i no influeix gens en la meva carrera.
El meu cap és bastant quadrat, tinc els cabells rossos i els porto sempre curts. Tinc els ulls blaus amb pestanyes curtes i celles ben gruixudes.
Tinc el nas una mica llarg, encara que alguns caricaturistes me'l dibuixen com el de'n Pinotxo. La meva boca sempre sembla gran perquè tota l'estona estic somrient i poques vagades tinc mala cara, no porto ni barba ni bigoti, i la meva barbeta es un xic ampla.
Soc un home d'ideologia i lluita, ben format i culte, vaig estudiar dret a la universitat on vaig coneixer la meva dona.
No diré que soc maco pero si elegant i porto vestits molt cars, ja que no els compro jo, sempre vaig elegant i somrient i he de respondre a tothom i davant de tots, inconvenients de l'ofici, coses de la feina...
Tinc cinquanta anys, sóc espanyol, visc a Madrid encara que sóc del Barça i no parlo català pero si un perfecte castellà perquè sóc de Castilla y León i vaig néixer a Valladolid.
Ja sabeu qui sóc?
Sóc una mica prim i més aviat alt, que jugo a basquet i no influeix gens en la meva carrera.
El meu cap és bastant quadrat, tinc els cabells rossos i els porto sempre curts. Tinc els ulls blaus amb pestanyes curtes i celles ben gruixudes.
Tinc el nas una mica llarg, encara que alguns caricaturistes me'l dibuixen com el de'n Pinotxo. La meva boca sempre sembla gran perquè tota l'estona estic somrient i poques vagades tinc mala cara, no porto ni barba ni bigoti, i la meva barbeta es un xic ampla.
Soc un home d'ideologia i lluita, ben format i culte, vaig estudiar dret a la universitat on vaig coneixer la meva dona.
No diré que soc maco pero si elegant i porto vestits molt cars, ja que no els compro jo, sempre vaig elegant i somrient i he de respondre a tothom i davant de tots, inconvenients de l'ofici, coses de la feina...
Tinc cinquanta anys, sóc espanyol, visc a Madrid encara que sóc del Barça i no parlo català pero si un perfecte castellà perquè sóc de Castilla y León i vaig néixer a Valladolid.
Ja sabeu qui sóc?
divendres, 17 de desembre del 2010
Salvador Espriu - Perquè un dia torni la cançó a Sinera
Ramon Muntaner - Perquè un dia torni la cançó a Sinera
Perquè un dia torni la cançò a Sinera
El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.
Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.
És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.
He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.
Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.
I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.
Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.
Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.
Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.
Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.
El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.
Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.
dijous, 16 de desembre del 2010
La cançó del caganer
L'any passat un grup de cantants catalans es van reunir per a fer un disc de nadales (cançons de nadal) una mica passat de voltes. TV3 i Catalunya Radio van escollir "El caganer" per a felicitar les festes. La cançó la va compondre Albert Pla, i la canta amb Quimi Portet, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, els Manel i Estopa.
Aquí en teniu el videoclip i la lletra:
El caganer de l'any
Salut i dirhams, companys! Us copio una notícia que s'ha publicat al diari electrònic vilaweb que il·lustra una mica algunes de les coses que hem parlat sobre Catalunya, les seves tradicions i el caràcter escatològic. Algú s'atreveix a explicar aquí al blog qui és aquest personatge, l'Albert Pla? Això no són deures per fer a casa, això es un repte! (*reto, desafío).
Albert Pla, caganer de l'anyPer a llegir la notícia completa: http://www.vilaweb.cat/noticia/3825166/20101216/albert-pla-caganer-lany.html
El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona és al passeig de la Bonanova, 47. Ahir dimecres, a tres quarts de nou del vespre, el cantant Albert Pla va traspassar la porta de vidre d'aquest edifici acompanyat de la seva guitarra. Tenia una cita important, a la quarta planta. Al cap, repassava les dues cançons que havia pensat de cantar aquell vespre: 'Marcelino Arroyo del Charco', que explica la història d'una dona que va anar al lavabo i 'va cagar' un fill, i 'El caganer', la cançó del Nadal passat de TV3. Un repertori breu i contundentment escatològic per a un públic format per una seixantena d'auditors, advocats i juristes, pintors, artesans i firaires, mestres, químics, enginyers i dissenyadors gràfics. Tots, membres de l'associació Amics del Caganer, que des de fa vint anys promou i difon la figura ja més representativa del pessebre català i que lliura, cada desembre, el premi Caganer de l'any a la persona que més ha fet per l'home arrupit. Albert Pla, amb la nadala televisiva, és el darrer homenatjat.
dimecres, 15 de desembre del 2010
Lluís Llach - Escriu-me aviat
Lluís Llach - Escriu-me aviat
Escriu-me aviat
Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l'angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.
Fes-me veure el teu cos
enmig de les teves paraules,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.
Escriu-me aviat:
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.
Lluis Llach
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista compromès, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968, i l'adaptació de la qual Mury, va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidarność, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París. Al setembre de 1979 és el primer cantant no operístic que va actuar per primera vegada al Gran Teatre del Liceu, per presentar Somniem.Lluis Llach : Viquipèdia
Aqui tenen la cançó més coneguda :
Lluís Llach - L'estaca | Lluís Llach - La estaca |
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el Sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset que no veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. Però Siset fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. Ben cert sé que està podrida però és que Siset pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el seu cant! L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà, ell qui sap a quin indret i jo a sota el portal. I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant que en Siset el darrer que van ensenyar | El abuelo Siset me hablaba de buena mañana en el portal mientras el Sol esperábamos y veíamos pasar los carros. Siset que no ves la estaca a que estamos todos atados? Si no podemos deshacernos de él en nunca podremos andar! Si tiramos todos ella caerá y mucho tiempo no puede durar, Seguro que cae, cae, cae, muy podrida debe estar ya. Si tú tiras fuerte por aquí, y yo la tiro fuerte por allí Seguro que cae, cae, cae, y podremos liberarnos. Pero Siset hace mucho tiempo ya, las manos se me están desollando, y cuando la fuerza se me va ella es más gruesa y más grande. Ya sé que está podrida pero es que Siset pesa tanto, que a veces las fuerzas. Repíteme su canto! El abuelo Siset ya no dice nada, mal viento se lo llevó, él sabe en qué lugar y yo continúo bajo el portal. Y mientras pasan los nuevos muchachos alzo la voz para cantar el último canto que Siset el último que enseñaron |
Per a més informació sobre aquest gran cantautor català només cal prémer a sota :
Espero que us agradi...
dimarts, 14 de desembre del 2010
La visita de la Sílvia: Reportatge
Ahir dilluns 13 de desembre al matí vam donar la benvinguda a la nostra invitada especial Sílvia, una jove responsable de la Biblioteca de l'Institut Cervantes de la ciutat de Tànger.
Amb la seva presència ens va acompanyar casi tot el matí, i també ens va invitar a accedir a la biblioteca espanyola, plena de llibres, documentació, cd's i dvd's.
A part, vam degustar un exquisit tiramisú elaborat per la nostra companya Hayat.
Realitzat per la Nawal
La visita de la Sílvia: Descripció
Aquest dilluns 13 de desembre hem convidat una amiga de'n Carles a esmorzar i menjar pastissos amb nosaltres.
Es diu Sílvia, i és una noia molt maca. És més aviat baixa, fa casi un metre seixanta. És una mica prima. Té els cabells llargs i llisos de color negre, i porta serrell.
Fa dos anys i mig que viu a Tànger, i fa de bibliotecària a la Biblioteca Juan Goytisolo de l'Institut Cervantes.
Sembla ser una persona molt tranquil·la i li agraden molt els edificis que fan xamfrans curbats.
Realitzat per la Soumaya.
dilluns, 13 de desembre del 2010
La visita de la Silvia: Activitats "extra-oficials"
Activitats "extra-oficials"
El dilluns al matí ens va visitar una amiga del nostre professor de llengua catalana que es diu Silvia. La Silvia traballa a la bibilioteca Cervantes. Com que és molt dinàmica, també fa d'altres activitats.
Una d'elles és visitar Tànger per a veure els edificis Tangerins, sobretot edificis amb corbes que n'hi ha molts-, als quals fa fotografies. També li agrada las sortides a passejar pels carrers i beure alguns gots de cervesa en els moltissims bars que existeixen a la ciutat. Per això la Silvia té un blog interessant, que hem de veure: Tanger Safar.
Aquesta pàgina té quatre categories, dues més importants que les altres: General, Mondo Xiringuito, De Corbes estic fet i Tànger Haram. Potser els enllaços son més turístics que una altra cosa, sobretot per la gent de Catalunya que voldria conèixer l'extravagant ciutat de Tànger. Aquí van els enllaços de les categories amb més entrades:
Espero que us agradi...
Vilaweb
Vilaweb destaca d'entre els mitjans de comunicació en català per dues coses: en primer lloc perquè és digital. En segon lloc per el seu marcat catalanisme militant.
La va fundar en Vicent Partal, un periodista pioner en el desenvolupament i la generalització d'ús d'internet a Catalunya. Vilaweb va néixer ja com a diari digital, sense un referent en format paper: és a dir, va ser pensat per a l'internet. Poc a poc ha esdevingut un punt de referència dels mitjans de comunicació d'abast català, i sobretot una font d'informació gairebé obligada per als internautes catalans que volen estar informats.
La va fundar en Vicent Partal, un periodista pioner en el desenvolupament i la generalització d'ús d'internet a Catalunya. Vilaweb va néixer ja com a diari digital, sense un referent en format paper: és a dir, va ser pensat per a l'internet. Poc a poc ha esdevingut un punt de referència dels mitjans de comunicació d'abast català, i sobretot una font d'informació gairebé obligada per als internautes catalans que volen estar informats.
 |
| http://www.vilaweb.cat/ |
Vicent Partal és un reconegut catalanista militant, que s'ha guanyat una bona reputació com a opinador, llargament treballada en diversos mitjans de comunicació, com la cadena de ràdio Catalunya Ràdio, o ara com a director de Vilaweb. En les seves columnes d'opinió i en la selecció dels continguts, molt enfocats en el que es coneix com els Països Catalans, analitza en clau nacional catalana els esdeveniments més rellevants per a Catalunya. En Partal també té un blog personal molt visitat anomenat Mails per a Hipàtia.
Tarda de tardor (cap al tard)
L'Abdelatif ens fa arribar aquest petit poema de l'autora Mar Pavón, especialista en literatura infantil, i que ella mateixa tradueix d'una manera ben curiosa. Recordeu que tardor vol dir "otoño", i "cap al tard" vol dir "al atardecer".
Tarda de tardor (cap al tard)
Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!
Tarde de tardío (que tardea)
Del árbol cayó
la última hoja,
mas no por el viento,
te lo digo yo;
¡se cayó ella sola
por aburrimiento!.
la última hoja,
mas no por el viento,
te lo digo yo;
¡se cayó ella sola
por aburrimiento!.
dimarts, 7 de desembre del 2010
Joan Manuel Serrat - Pare
Aqui tenen una altra cançoneta del gran Joan Manuel, aquesta té unas paraulas que donanen a pensar, sobre tot de la naturalesa.
Espero que us agradi.....
Espero que us agradi.....
Pare
Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, que abans que torni l'estiu,
amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc,
ni a l'estiu lloc per aturar-nos.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que es faci fosc,
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat
per les engrunes, pare,
i tancar amb tres panys la casa.
...i dèieu vostè...
Pare, si no hi ha pins,
no es fan pinyons, ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors,
no es fan abelles, cera ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang,
el vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí,
monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por,
digueu que no, que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar,
que ens han declarat la guerra.
Sense llenya i sense peixos...
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, que abans que torni l'estiu,
amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc,
ni a l'estiu lloc per aturar-nos.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que es faci fosc,
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat
per les engrunes, pare,
i tancar amb tres panys la casa.
...i dèieu vostè...
Pare, si no hi ha pins,
no es fan pinyons, ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors,
no es fan abelles, cera ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang,
el vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí,
monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por,
digueu que no, que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar,
que ens han declarat la guerra.
Sense llenya i sense peixos...
El petit de cal Eril i les sargantanes al sol - Ton pare
El petit de cal Eril i les sargantanes al sol - Ton pare
Ton pare
Ton pare no té nas
ton pare no té,
i ta mare,
i ta mare és xata.
I el teu germà petit,
i el teu germà,
I el teu germà petit,
i el teu germà,
té
nas de patata.
Ton pare no té nas
ton pare no té,
a ta mare,
a ta mare i plora.
I el teu germà petit,
i el teu germà,
no
entén res.
ton pare no té,
i ta mare,
i ta mare és xata.
I el teu germà petit,
i el teu germà,
I el teu germà petit,
i el teu germà,
té
nas de patata.
Ton pare no té nas
ton pare no té,
a ta mare,
a ta mare i plora.
I el teu germà petit,
i el teu germà,
no
entén res.
dimecres, 1 de desembre del 2010
Joan Manuel Serrat - La tieta
La tieta
La despertarà el vent d'un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols...
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà
sense trobar ningú, com ahir, com demà.
La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...
Escoltarà el miol d'un gat castrat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d'hivern.
Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d'aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Un mirall esquerdat li dirà: "Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carrers s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!..."
La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:
És l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar l'autobús
per treballar al despatx d'un advocat gandul,
amb qui en altre temps ella es feia l'estreta.
D'això fa tant de temps... Ni ho recorda la tieta.
La que sempre té un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que els fills dels seus germans.
La que diu: "Tot va bé". La que diu: "Tant se val".
I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
i a l'església tots dos faran com fa el mossèn
i lloaran Jesús que entra a Jerusalem...
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
I un dia s'ha de morir, més o menys com tothom.
Se l'endurà una grip cap al forat profund.
Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt,
els salms dels capellans, les misses de difunts
i les flors que seguiran el seu enterrament;
són coses que sovint les oblida (oblidem) la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrera uns amics, descoberts fa un instant
i una esquela que diu: "Ha mort la senyoreta.
Descansi en pau. Amén".
I oblidarem la tieta
Conjugació: més fàcil impossible!
Aquí us poso un enllaç molt pràctic, que ens podria ajudar a conjugar verbs catalans, només cal escriure el verb i prémer el botó "CERCA".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)