dimarts, 7 de desembre del 2010

Joan Manuel Serrat - Pare

Aqui tenen una altra cançoneta del gran Joan Manuel, aquesta té unas paraulas que donanen a pensar, sobre tot de la naturalesa.
Espero que us agradi.....




Pare
Pare, digueu-me què
li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb
mort sota un pam d'escuma blanca.

Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, que abans que torni l'estiu,
amagui tot el que és viu.

Pare, digueu-me què
li han fet al bosc que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc,
ni a l'estiu lloc per aturar-nos.

Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que es faci fosc,
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat
per les engrunes, pare,
i tancar amb tres panys la casa.

...i dèieu vostè...

Pare, si no hi ha pins,
no es fan pinyons, ni cucs ni ocells.
Pare, on no hi ha flors,
no es fan abelles, cera ni mel.

Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, demà del cel plourà sang,
el vent ho canta plorant.

Pare, ja són aquí,
monstres de carn amb cucs de ferro.
Pare, no tingueu por,
digueu que no, que jo us espero.

Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar,
que ens han declarat la guerra.

Sense llenya i sense peixos...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada