Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista compromès, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968, i l'adaptació de la qual Mury, va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidarność, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París. Al setembre de 1979 és el primer cantant no operístic que va actuar per primera vegada al Gran Teatre del Liceu, per presentar Somniem.Lluis Llach : Viquipèdia
Aqui tenen la cançó més coneguda :
Lluís Llach - L'estaca | Lluís Llach - La estaca |
L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el Sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset que no veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. Però Siset fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. Ben cert sé que està podrida però és que Siset pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el seu cant! L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà, ell qui sap a quin indret i jo a sota el portal. I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant que en Siset el darrer que van ensenyar | El abuelo Siset me hablaba de buena mañana en el portal mientras el Sol esperábamos y veíamos pasar los carros. Siset que no ves la estaca a que estamos todos atados? Si no podemos deshacernos de él en nunca podremos andar! Si tiramos todos ella caerá y mucho tiempo no puede durar, Seguro que cae, cae, cae, muy podrida debe estar ya. Si tú tiras fuerte por aquí, y yo la tiro fuerte por allí Seguro que cae, cae, cae, y podremos liberarnos. Pero Siset hace mucho tiempo ya, las manos se me están desollando, y cuando la fuerza se me va ella es más gruesa y más grande. Ya sé que está podrida pero es que Siset pesa tanto, que a veces las fuerzas. Repíteme su canto! El abuelo Siset ya no dice nada, mal viento se lo llevó, él sabe en qué lugar y yo continúo bajo el portal. Y mientras pasan los nuevos muchachos alzo la voz para cantar el último canto que Siset el último que enseñaron |
Per a més informació sobre aquest gran cantautor català només cal prémer a sota :
Espero que us agradi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada